Conjugation of enraonar
/[ən.rə.uˈna]/to reason, argue (in a conversation) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | enraono |
| tu | enraones |
| ell / ella / vostè | enraona |
| nosaltres | enraonem |
| vosaltres | enraoneu |
| ells / elles / vostès | enraonen |
Imperfet
| jo | enraonava |
| tu | enraonaves |
| ell / ella / vostè | enraonava |
| nosaltres | enraonàvem |
| vosaltres | enraonàveu |
| ells / elles / vostès | enraonaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | enraoní |
| tu | enraonares |
| ell / ella / vostè | enraonà |
| nosaltres | enraonàrem |
| vosaltres | enraonàreu |
| ells / elles / vostès | enraonaren |
Futur
| jo | enraonaré |
| tu | enraonaràs |
| ell / ella / vostè | enraonarà |
| nosaltres | enraonarem |
| vosaltres | enraonareu |
| ells / elles / vostès | enraonaran |
Condicional
| jo | enraonaria |
| tu | enraonaries |
| ell / ella / vostè | enraonaria |
| nosaltres | enraonaríem |
| vosaltres | enraonaríeu |
| ells / elles / vostès | enraonarien |
Subjuntiu
Present
| jo | enraoni |
| tu | enraonis |
| ell / ella / vostè | enraoni |
| nosaltres | enraonem |
| vosaltres | enraoneu |
| ells / elles / vostès | enraonin |
Imperfet
| jo | enraonés |
| tu | enraonessis |
| ell / ella / vostè | enraonés |
| nosaltres | enraonéssim |
| vosaltres | enraonéssiu |
| ells / elles / vostès | enraonessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | enraona |
| ell / ella / vostè | enraoni |
| nosaltres | enraonem |
| vosaltres | enraoneu |
| ells / elles / vostès | enraonin |
Negatiu
| tu | no enraonis |
| ell / ella / vostè | no enraoni |
| nosaltres | no enraonem |
| vosaltres | no enraoneu |
| ells / elles / vostès | no enraonin |