HomeServicesBlogDictionariesContactSpanish Course
← enfrontar — definición

Conjugation of enfrontar

verbo -ar Regular CEFR B2
/[əɱ.fɾunˈta]/

to face; to be face to face with Ver definición completa →

Indicatiu

Present
jo enfronto
tu enfrontes
ell / ella / vostè enfronta
nosaltres enfrontem
vosaltres enfronteu
ells / elles / vostès enfronten
Imperfet
jo enfrontava
tu enfrontaves
ell / ella / vostè enfrontava
nosaltres enfrontàvem
vosaltres enfrontàveu
ells / elles / vostès enfrontaven
Pretèrit perfet simple
jo enfrontí
tu enfrontares
ell / ella / vostè enfrontà
nosaltres enfrontàrem
vosaltres enfrontàreu
ells / elles / vostès enfrontaren
Futur
jo enfrontaré
tu enfrontaràs
ell / ella / vostè enfrontarà
nosaltres enfrontarem
vosaltres enfrontareu
ells / elles / vostès enfrontaran
Condicional
jo enfrontaria
tu enfrontaries
ell / ella / vostè enfrontaria
nosaltres enfrontaríem
vosaltres enfrontaríeu
ells / elles / vostès enfrontarien

Subjuntiu

Present
jo enfronti
tu enfrontis
ell / ella / vostè enfronti
nosaltres enfrontem
vosaltres enfronteu
ells / elles / vostès enfrontin
Imperfet
jo enfrontés
tu enfrontessis
ell / ella / vostè enfrontés
nosaltres enfrontéssim
vosaltres enfrontéssiu
ells / elles / vostès enfrontessin

Imperatiu

Afirmatiu
tu enfronta
ell / ella / vostè enfronti
nosaltres enfrontem
vosaltres enfronteu
ells / elles / vostès enfrontin
Negatiu
tu no enfrontis
ell / ella / vostè no enfronti
nosaltres no enfrontem
vosaltres no enfronteu
ells / elles / vostès no enfrontin

Más conjugaciones

Explore the Català dictionary

Look up any Catalan word for definitions, equivalents in 94 languages, and more.

Open Dictionary