Conjugation of emprendre
/[əmˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of emprendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | emprenc |
| tu | emprens |
| ell / ella / vostè | emprèn |
| nosaltres | emprenem |
| vosaltres | empreneu |
| ells / elles / vostès | emprenen |
Imperfet
| jo | emprenia |
| tu | emprenies |
| ell / ella / vostè | emprenia |
| nosaltres | empreníem |
| vosaltres | empreníeu |
| ells / elles / vostès | emprenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | emprenguí |
| tu | emprengueres |
| ell / ella / vostè | emprengué |
| nosaltres | emprenguérem |
| vosaltres | emprenguéreu |
| ells / elles / vostès | emprengueren |
Futur
| jo | emprendré |
| tu | emprendràs |
| ell / ella / vostè | emprendrà |
| nosaltres | emprendrem |
| vosaltres | emprendreu |
| ells / elles / vostès | emprendran |
Condicional
| jo | emprendria |
| tu | emprendries |
| ell / ella / vostè | emprendria |
| nosaltres | emprendríem |
| vosaltres | emprendríeu |
| ells / elles / vostès | emprendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | emprengui |
| tu | emprenguis |
| ell / ella / vostè | emprengui |
| nosaltres | emprenguem |
| vosaltres | emprengueu |
| ells / elles / vostès | emprenguin |
Imperfet
| jo | emprengués |
| tu | emprenguessis |
| ell / ella / vostè | emprengués |
| nosaltres | emprenguéssim |
| vosaltres | emprenguéssiu |
| ells / elles / vostès | emprenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | emprèn |
| ell / ella / vostè | emprengui |
| nosaltres | emprenguem |
| vosaltres | empreneu |
| ells / elles / vostès | emprenguin |
Negatiu
| tu | no emprenguis |
| ell / ella / vostè | no emprengui |
| nosaltres | no emprenguem |
| vosaltres | no emprengueu |
| ells / elles / vostès | no emprenguin |