Conjugation of emetre
/[əˈmɛ.tɾə]/first-person singular future indicative of emetre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | emeto |
| tu | emets |
| ell / ella / vostè | emet |
| nosaltres | emetem |
| vosaltres | emeteu |
| ells / elles / vostès | emeten |
Imperfet
| jo | emetia |
| tu | emeties |
| ell / ella / vostè | emetia |
| nosaltres | emetíem |
| vosaltres | emetíeu |
| ells / elles / vostès | emetien |
Pretèrit perfet simple
| jo | emetí |
| tu | emeteres |
| ell / ella / vostè | emeté |
| nosaltres | emetérem |
| vosaltres | emetéreu |
| ells / elles / vostès | emeteren |
Futur
| jo | emetré |
| tu | emetràs |
| ell / ella / vostè | emetrà |
| nosaltres | emetrem |
| vosaltres | emetreu |
| ells / elles / vostès | emetran |
Condicional
| jo | emetria |
| tu | emetries |
| ell / ella / vostè | emetria |
| nosaltres | emetríem |
| vosaltres | emetríeu |
| ells / elles / vostès | emetrien |
Subjuntiu
Present
| jo | emeti |
| tu | emetis |
| ell / ella / vostè | emeti |
| nosaltres | emetem |
| vosaltres | emeteu |
| ells / elles / vostès | emetin |
Imperfet
| jo | emetés |
| tu | emetessis |
| ell / ella / vostè | emetés |
| nosaltres | emetéssim |
| vosaltres | emetéssiu |
| ells / elles / vostès | emetessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | emet |
| ell / ella / vostè | emeti |
| nosaltres | emetem |
| vosaltres | emeteu |
| ells / elles / vostès | emetin |
Negatiu
| tu | no emetis |
| ell / ella / vostè | no emeti |
| nosaltres | no emetem |
| vosaltres | no emeteu |
| ells / elles / vostès | no emetin |