Conjugation of distendre
/[disˈten.dɾə]/first-person singular future indicative of distendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | distenc |
| tu | distens |
| ell / ella / vostè | distén |
| nosaltres | distenem |
| vosaltres | disteneu |
| ells / elles / vostès | distenen |
Imperfet
| jo | distenia |
| tu | distenies |
| ell / ella / vostè | distenia |
| nosaltres | disteníem |
| vosaltres | disteníeu |
| ells / elles / vostès | distenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | distenguí |
| tu | distengueres |
| ell / ella / vostè | distengué |
| nosaltres | distenguérem |
| vosaltres | distenguéreu |
| ells / elles / vostès | distengueren |
Futur
| jo | distendré |
| tu | distendràs |
| ell / ella / vostè | distendrà |
| nosaltres | distendrem |
| vosaltres | distendreu |
| ells / elles / vostès | distendran |
Condicional
| jo | distendria |
| tu | distendries |
| ell / ella / vostè | distendria |
| nosaltres | distendríem |
| vosaltres | distendríeu |
| ells / elles / vostès | distendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | distengui |
| tu | distenguis |
| ell / ella / vostè | distengui |
| nosaltres | distenguem |
| vosaltres | distengueu |
| ells / elles / vostès | distenguin |
Imperfet
| jo | distengués |
| tu | distenguessis |
| ell / ella / vostè | distengués |
| nosaltres | distenguéssim |
| vosaltres | distenguéssiu |
| ells / elles / vostès | distenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | distén |
| ell / ella / vostè | distengui |
| nosaltres | distenguem |
| vosaltres | disteneu |
| ells / elles / vostès | distenguin |
Negatiu
| tu | no distenguis |
| ell / ella / vostè | no distengui |
| nosaltres | no distenguem |
| vosaltres | no distengueu |
| ells / elles / vostès | no distenguin |