Conjugation of dissoldre
/[diˈsɔl.dɾə]/first-person singular future indicative of dissoldre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | dissolc |
| tu | dissols |
| ell / ella / vostè | dissol |
| nosaltres | dissolem |
| vosaltres | dissoleu |
| ells / elles / vostès | dissolen |
Imperfet
| jo | dissolia |
| tu | dissolies |
| ell / ella / vostè | dissolia |
| nosaltres | dissolíem |
| vosaltres | dissolíeu |
| ells / elles / vostès | dissolien |
Pretèrit perfet simple
| jo | dissolguí |
| tu | dissolgueres |
| ell / ella / vostè | dissolgué |
| nosaltres | dissolguérem |
| vosaltres | dissolguéreu |
| ells / elles / vostès | dissolgueren |
Futur
| jo | dissoldré |
| tu | dissoldràs |
| ell / ella / vostè | dissoldrà |
| nosaltres | dissoldrem |
| vosaltres | dissoldreu |
| ells / elles / vostès | dissoldran |
Condicional
| jo | dissoldria |
| tu | dissoldries |
| ell / ella / vostè | dissoldria |
| nosaltres | dissoldríem |
| vosaltres | dissoldríeu |
| ells / elles / vostès | dissoldrien |
Subjuntiu
Present
| jo | dissolgui |
| tu | dissolguis |
| ell / ella / vostè | dissolgui |
| nosaltres | dissolguem |
| vosaltres | dissolgueu |
| ells / elles / vostès | dissolguin |
Imperfet
| jo | dissolgués |
| tu | dissolguessis |
| ell / ella / vostè | dissolgués |
| nosaltres | dissolguéssim |
| vosaltres | dissolguéssiu |
| ells / elles / vostès | dissolguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | dissol |
| ell / ella / vostè | dissolgui |
| nosaltres | dissolguem |
| vosaltres | dissoleu |
| ells / elles / vostès | dissolguin |
Negatiu
| tu | no dissolguis |
| ell / ella / vostè | no dissolgui |
| nosaltres | no dissolguem |
| vosaltres | no dissolgueu |
| ells / elles / vostès | no dissolguin |