Conjugation of difondre
/[diˈfon.dɾə]/first-person singular future indicative of difondre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | difonc |
| tu | difons |
| ell / ella / vostè | difon |
| nosaltres | difonem |
| vosaltres | difoneu |
| ells / elles / vostès | difonen |
Imperfet
| jo | difonia |
| tu | difonies |
| ell / ella / vostè | difonia |
| nosaltres | difoníem |
| vosaltres | difoníeu |
| ells / elles / vostès | difonien |
Pretèrit perfet simple
| jo | difonguí |
| tu | difongueres |
| ell / ella / vostè | difongué |
| nosaltres | difonguérem |
| vosaltres | difonguéreu |
| ells / elles / vostès | difongueren |
Futur
| jo | difondré |
| tu | difondràs |
| ell / ella / vostè | difondrà |
| nosaltres | difondrem |
| vosaltres | difondreu |
| ells / elles / vostès | difondran |
Condicional
| jo | difondria |
| tu | difondries |
| ell / ella / vostè | difondria |
| nosaltres | difondríem |
| vosaltres | difondríeu |
| ells / elles / vostès | difondrien |
Subjuntiu
Present
| jo | difongui |
| tu | difonguis |
| ell / ella / vostè | difongui |
| nosaltres | difonguem |
| vosaltres | difongueu |
| ells / elles / vostès | difonguin |
Imperfet
| jo | difongués |
| tu | difonguessis |
| ell / ella / vostè | difongués |
| nosaltres | difonguéssim |
| vosaltres | difonguéssiu |
| ells / elles / vostès | difonguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | difon |
| ell / ella / vostè | difongui |
| nosaltres | difonguem |
| vosaltres | difoneu |
| ells / elles / vostès | difonguin |
Negatiu
| tu | no difonguis |
| ell / ella / vostè | no difongui |
| nosaltres | no difonguem |
| vosaltres | no difongueu |
| ells / elles / vostès | no difonguin |