Conjugation of desprendre
/[dəsˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of desprendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | desprenc |
| tu | desprens |
| ell / ella / vostè | desprèn |
| nosaltres | desprenem |
| vosaltres | despreneu |
| ells / elles / vostès | desprenen |
Imperfet
| jo | desprenia |
| tu | desprenies |
| ell / ella / vostè | desprenia |
| nosaltres | despreníem |
| vosaltres | despreníeu |
| ells / elles / vostès | desprenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | desprenguí |
| tu | desprengueres |
| ell / ella / vostè | desprengué |
| nosaltres | desprenguérem |
| vosaltres | desprenguéreu |
| ells / elles / vostès | desprengueren |
Futur
| jo | desprendré |
| tu | desprendràs |
| ell / ella / vostè | desprendrà |
| nosaltres | desprendrem |
| vosaltres | desprendreu |
| ells / elles / vostès | desprendran |
Condicional
| jo | desprendria |
| tu | desprendries |
| ell / ella / vostè | desprendria |
| nosaltres | desprendríem |
| vosaltres | desprendríeu |
| ells / elles / vostès | desprendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | desprengui |
| tu | desprenguis |
| ell / ella / vostè | desprengui |
| nosaltres | desprenguem |
| vosaltres | desprengueu |
| ells / elles / vostès | desprenguin |
Imperfet
| jo | desprengués |
| tu | desprenguessis |
| ell / ella / vostè | desprengués |
| nosaltres | desprenguéssim |
| vosaltres | desprenguéssiu |
| ells / elles / vostès | desprenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | desprèn |
| ell / ella / vostè | desprengui |
| nosaltres | desprenguem |
| vosaltres | despreneu |
| ells / elles / vostès | desprenguin |
Negatiu
| tu | no desprenguis |
| ell / ella / vostè | no desprengui |
| nosaltres | no desprenguem |
| vosaltres | no desprengueu |
| ells / elles / vostès | no desprenguin |