Conjugation of desencallar
/[də.zəŋ.kəˈʎa]/to reboot, to unblock, get back on track Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | desencallo |
| tu | desencalles |
| ell / ella / vostè | desencalla |
| nosaltres | desencallem |
| vosaltres | desencalleu |
| ells / elles / vostès | desencallen |
Imperfet
| jo | desencallava |
| tu | desencallaves |
| ell / ella / vostè | desencallava |
| nosaltres | desencallàvem |
| vosaltres | desencallàveu |
| ells / elles / vostès | desencallaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | desencallí |
| tu | desencallares |
| ell / ella / vostè | desencallà |
| nosaltres | desencallàrem |
| vosaltres | desencallàreu |
| ells / elles / vostès | desencallaren |
Futur
| jo | desencallaré |
| tu | desencallaràs |
| ell / ella / vostè | desencallarà |
| nosaltres | desencallarem |
| vosaltres | desencallareu |
| ells / elles / vostès | desencallaran |
Condicional
| jo | desencallaria |
| tu | desencallaries |
| ell / ella / vostè | desencallaria |
| nosaltres | desencallaríem |
| vosaltres | desencallaríeu |
| ells / elles / vostès | desencallarien |
Subjuntiu
Present
| jo | desencalli |
| tu | desencallis |
| ell / ella / vostè | desencalli |
| nosaltres | desencallem |
| vosaltres | desencalleu |
| ells / elles / vostès | desencallin |
Imperfet
| jo | desencallés |
| tu | desencallessis |
| ell / ella / vostè | desencallés |
| nosaltres | desencalléssim |
| vosaltres | desencalléssiu |
| ells / elles / vostès | desencallessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | desencalla |
| ell / ella / vostè | desencalli |
| nosaltres | desencallem |
| vosaltres | desencalleu |
| ells / elles / vostès | desencallin |
Negatiu
| tu | no desencallis |
| ell / ella / vostè | no desencalli |
| nosaltres | no desencallem |
| vosaltres | no desencalleu |
| ells / elles / vostès | no desencallin |