Conjugation of descloure
/[dəsˈklɔw.ɾə]/first-person singular future indicative of descloure Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | descloc |
| tu | desclous |
| ell / ella / vostè | desclou |
| nosaltres | descloem |
| vosaltres | descloeu |
| ells / elles / vostès | desclouen |
Imperfet
| jo | descloïa |
| tu | descloïes |
| ell / ella / vostè | descloïa |
| nosaltres | descloíem |
| vosaltres | descloíeu |
| ells / elles / vostès | descloïen |
Pretèrit perfet simple
| jo | descloguí |
| tu | desclogueres |
| ell / ella / vostè | desclogué |
| nosaltres | descloguérem |
| vosaltres | descloguéreu |
| ells / elles / vostès | desclogueren |
Futur
| jo | desclouré |
| tu | desclouràs |
| ell / ella / vostè | desclourà |
| nosaltres | desclourem |
| vosaltres | descloureu |
| ells / elles / vostès | desclouran |
Condicional
| jo | desclouria |
| tu | desclouries |
| ell / ella / vostè | desclouria |
| nosaltres | desclouríem |
| vosaltres | desclouríeu |
| ells / elles / vostès | desclourien |
Subjuntiu
Present
| jo | desclogui |
| tu | descloguis |
| ell / ella / vostè | desclogui |
| nosaltres | descloguem |
| vosaltres | desclogueu |
| ells / elles / vostès | descloguin |
Imperfet
| jo | desclogués |
| tu | descloguessis |
| ell / ella / vostè | desclogués |
| nosaltres | descloguéssim |
| vosaltres | descloguéssiu |
| ells / elles / vostès | descloguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | desclou |
| ell / ella / vostè | desclogui |
| nosaltres | descloguem |
| vosaltres | descloeu |
| ells / elles / vostès | descloguin |
Negatiu
| tu | no descloguis |
| ell / ella / vostè | no desclogui |
| nosaltres | no descloguem |
| vosaltres | no desclogueu |
| ells / elles / vostès | no descloguin |