Conjugation of desaprendre
/[də.zəˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of desaprendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | desaprenc |
| tu | desaprens |
| ell / ella / vostè | desaprèn |
| nosaltres | desaprenem |
| vosaltres | desapreneu |
| ells / elles / vostès | desaprenen |
Imperfet
| jo | desaprenia |
| tu | desaprenies |
| ell / ella / vostè | desaprenia |
| nosaltres | desapreníem |
| vosaltres | desapreníeu |
| ells / elles / vostès | desaprenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | desaprenguí |
| tu | desaprengueres |
| ell / ella / vostè | desaprengué |
| nosaltres | desaprenguérem |
| vosaltres | desaprenguéreu |
| ells / elles / vostès | desaprengueren |
Futur
| jo | desaprendré |
| tu | desaprendràs |
| ell / ella / vostè | desaprendrà |
| nosaltres | desaprendrem |
| vosaltres | desaprendreu |
| ells / elles / vostès | desaprendran |
Condicional
| jo | desaprendria |
| tu | desaprendries |
| ell / ella / vostè | desaprendria |
| nosaltres | desaprendríem |
| vosaltres | desaprendríeu |
| ells / elles / vostès | desaprendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | desaprengui |
| tu | desaprenguis |
| ell / ella / vostè | desaprengui |
| nosaltres | desaprenguem |
| vosaltres | desaprengueu |
| ells / elles / vostès | desaprenguin |
Imperfet
| jo | desaprengués |
| tu | desaprenguessis |
| ell / ella / vostè | desaprengués |
| nosaltres | desaprenguéssim |
| vosaltres | desaprenguéssiu |
| ells / elles / vostès | desaprenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | desaprèn |
| ell / ella / vostè | desaprengui |
| nosaltres | desaprenguem |
| vosaltres | desapreneu |
| ells / elles / vostès | desaprenguin |
Negatiu
| tu | no desaprenguis |
| ell / ella / vostè | no desaprengui |
| nosaltres | no desaprenguem |
| vosaltres | no desaprengueu |
| ells / elles / vostès | no desaprenguin |