Conjugation of denotar
/[də.nuˈta]/Equivalent to 'Denote': Troisième personne du singulier du présent de l’indicatif de dénoter. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | denoto |
| tu | denotes |
| ell / ella / vostè | denota |
| nosaltres | denotem |
| vosaltres | denoteu |
| ells / elles / vostès | denoten |
Imperfet
| jo | denotava |
| tu | denotaves |
| ell / ella / vostè | denotava |
| nosaltres | denotàvem |
| vosaltres | denotàveu |
| ells / elles / vostès | denotaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | denotí |
| tu | denotares |
| ell / ella / vostè | denotà |
| nosaltres | denotàrem |
| vosaltres | denotàreu |
| ells / elles / vostès | denotaren |
Futur
| jo | denotaré |
| tu | denotaràs |
| ell / ella / vostè | denotarà |
| nosaltres | denotarem |
| vosaltres | denotareu |
| ells / elles / vostès | denotaran |
Condicional
| jo | denotaria |
| tu | denotaries |
| ell / ella / vostè | denotaria |
| nosaltres | denotaríem |
| vosaltres | denotaríeu |
| ells / elles / vostès | denotarien |
Subjuntiu
Present
| jo | denoti |
| tu | denotis |
| ell / ella / vostè | denoti |
| nosaltres | denotem |
| vosaltres | denoteu |
| ells / elles / vostès | denotin |
Imperfet
| jo | denotés |
| tu | denotessis |
| ell / ella / vostè | denotés |
| nosaltres | denotéssim |
| vosaltres | denotéssiu |
| ells / elles / vostès | denotessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | denota |
| ell / ella / vostè | denoti |
| nosaltres | denotem |
| vosaltres | denoteu |
| ells / elles / vostès | denotin |
Negatiu
| tu | no denotis |
| ell / ella / vostè | no denoti |
| nosaltres | no denotem |
| vosaltres | no denoteu |
| ells / elles / vostès | no denotin |