Conjugation of correspondre
/[ku.rəsˈpɔn.dɾə]/first-person singular future indicative of correspondre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | corresponc |
| tu | correspons |
| ell / ella / vostè | correspon |
| nosaltres | corresponem |
| vosaltres | corresponeu |
| ells / elles / vostès | corresponen |
Imperfet
| jo | corresponia |
| tu | corresponies |
| ell / ella / vostè | corresponia |
| nosaltres | corresponíem |
| vosaltres | corresponíeu |
| ells / elles / vostès | corresponien |
Pretèrit perfet simple
| jo | corresponguí |
| tu | correspongueres |
| ell / ella / vostè | correspongué |
| nosaltres | corresponguérem |
| vosaltres | corresponguéreu |
| ells / elles / vostès | correspongueren |
Futur
| jo | correspondré |
| tu | correspondràs |
| ell / ella / vostè | correspondrà |
| nosaltres | correspondrem |
| vosaltres | correspondreu |
| ells / elles / vostès | correspondran |
Condicional
| jo | correspondria |
| tu | correspondries |
| ell / ella / vostè | correspondria |
| nosaltres | correspondríem |
| vosaltres | correspondríeu |
| ells / elles / vostès | correspondrien |
Subjuntiu
Present
| jo | correspongui |
| tu | corresponguis |
| ell / ella / vostè | correspongui |
| nosaltres | corresponguem |
| vosaltres | correspongueu |
| ells / elles / vostès | corresponguin |
Imperfet
| jo | correspongués |
| tu | corresponguessis |
| ell / ella / vostè | correspongués |
| nosaltres | corresponguéssim |
| vosaltres | corresponguéssiu |
| ells / elles / vostès | corresponguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | correspon |
| ell / ella / vostè | correspongui |
| nosaltres | corresponguem |
| vosaltres | corresponeu |
| ells / elles / vostès | corresponguin |
Negatiu
| tu | no corresponguis |
| ell / ella / vostè | no correspongui |
| nosaltres | no corresponguem |
| vosaltres | no correspongueu |
| ells / elles / vostès | no corresponguin |