Conjugation of convenir
/[kum.bəˈni]/to agree (to harmonize in opinion or action) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | convinc |
| tu | convens |
| ell / ella / vostè | convé |
| nosaltres | convenim |
| vosaltres | conveniu |
| ells / elles / vostès | convenen |
Imperfet
| jo | convenia |
| tu | convenies |
| ell / ella / vostè | convenia |
| nosaltres | conveníem |
| vosaltres | conveníeu |
| ells / elles / vostès | convenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | convinguí |
| tu | convingueres |
| ell / ella / vostè | convingué |
| nosaltres | convinguérem |
| vosaltres | convinguéreu |
| ells / elles / vostès | convingueren |
Futur
| jo | convindré |
| tu | convindràs |
| ell / ella / vostè | convindrà |
| nosaltres | convindrem |
| vosaltres | convindreu |
| ells / elles / vostès | convindran |
Condicional
| jo | convindria |
| tu | convindries |
| ell / ella / vostè | convindria |
| nosaltres | convindríem |
| vosaltres | convindríeu |
| ells / elles / vostès | convindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | convingui |
| tu | convinguis |
| ell / ella / vostè | convingui |
| nosaltres | convinguem |
| vosaltres | convingueu |
| ells / elles / vostès | convinguin |
Imperfet
| jo | convingués |
| tu | convinguessis |
| ell / ella / vostè | convingués |
| nosaltres | convinguéssim |
| vosaltres | convinguéssiu |
| ells / elles / vostès | convinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | convén |
| ell / ella / vostè | convingui |
| nosaltres | convinguem |
| vosaltres | conveniu |
| ells / elles / vostès | convinguin |
Negatiu
| tu | no convinguis |
| ell / ella / vostè | no convingui |
| nosaltres | no convinguem |
| vosaltres | no convingueu |
| ells / elles / vostès | no convinguin |