Conjugation of connotar
/[kun.nuˈta]/Equivalent to 'Connote': Troisième personne du singulier de l’indicatif présent du verbe connoter. Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | connoto |
| tu | connotes |
| ell / ella / vostè | connota |
| nosaltres | connotem |
| vosaltres | connoteu |
| ells / elles / vostès | connoten |
Imperfet
| jo | connotava |
| tu | connotaves |
| ell / ella / vostè | connotava |
| nosaltres | connotàvem |
| vosaltres | connotàveu |
| ells / elles / vostès | connotaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | connotí |
| tu | connotares |
| ell / ella / vostè | connotà |
| nosaltres | connotàrem |
| vosaltres | connotàreu |
| ells / elles / vostès | connotaren |
Futur
| jo | connotaré |
| tu | connotaràs |
| ell / ella / vostè | connotarà |
| nosaltres | connotarem |
| vosaltres | connotareu |
| ells / elles / vostès | connotaran |
Condicional
| jo | connotaria |
| tu | connotaries |
| ell / ella / vostè | connotaria |
| nosaltres | connotaríem |
| vosaltres | connotaríeu |
| ells / elles / vostès | connotarien |
Subjuntiu
Present
| jo | connoti |
| tu | connotis |
| ell / ella / vostè | connoti |
| nosaltres | connotem |
| vosaltres | connoteu |
| ells / elles / vostès | connotin |
Imperfet
| jo | connotés |
| tu | connotessis |
| ell / ella / vostè | connotés |
| nosaltres | connotéssim |
| vosaltres | connotéssiu |
| ells / elles / vostès | connotessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | connota |
| ell / ella / vostè | connoti |
| nosaltres | connotem |
| vosaltres | connoteu |
| ells / elles / vostès | connotin |
Negatiu
| tu | no connotis |
| ell / ella / vostè | no connoti |
| nosaltres | no connotem |
| vosaltres | no connoteu |
| ells / elles / vostès | no connotin |