Conjugation of concloure
/[kuŋˈklɔw.ɾə]/first-person singular future indicative of concloure Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | concloc |
| tu | conclous |
| ell / ella / vostè | conclou |
| nosaltres | concloem |
| vosaltres | concloeu |
| ells / elles / vostès | conclouen |
Imperfet
| jo | concloïa |
| tu | concloïes |
| ell / ella / vostè | concloïa |
| nosaltres | concloíem |
| vosaltres | concloíeu |
| ells / elles / vostès | concloïen |
Pretèrit perfet simple
| jo | concloguí |
| tu | conclogueres |
| ell / ella / vostè | conclogué |
| nosaltres | concloguérem |
| vosaltres | concloguéreu |
| ells / elles / vostès | conclogueren |
Futur
| jo | conclouré |
| tu | conclouràs |
| ell / ella / vostè | conclourà |
| nosaltres | conclourem |
| vosaltres | concloureu |
| ells / elles / vostès | conclouran |
Condicional
| jo | conclouria |
| tu | conclouries |
| ell / ella / vostè | conclouria |
| nosaltres | conclouríem |
| vosaltres | conclouríeu |
| ells / elles / vostès | conclourien |
Subjuntiu
Present
| jo | conclogui |
| tu | concloguis |
| ell / ella / vostè | conclogui |
| nosaltres | concloguem |
| vosaltres | conclogueu |
| ells / elles / vostès | concloguin |
Imperfet
| jo | conclogués |
| tu | concloguessis |
| ell / ella / vostè | conclogués |
| nosaltres | concloguéssim |
| vosaltres | concloguéssiu |
| ells / elles / vostès | concloguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | conclou |
| ell / ella / vostè | conclogui |
| nosaltres | concloguem |
| vosaltres | concloeu |
| ells / elles / vostès | concloguin |
Negatiu
| tu | no concloguis |
| ell / ella / vostè | no conclogui |
| nosaltres | no concloguem |
| vosaltres | no conclogueu |
| ells / elles / vostès | no concloguin |