Conjugation of compondre
/[kumˈpɔn.dɾə]/first-person singular future indicative of compondre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | componc |
| tu | compons |
| ell / ella / vostè | compon |
| nosaltres | componem |
| vosaltres | componeu |
| ells / elles / vostès | componen |
Imperfet
| jo | componia |
| tu | componies |
| ell / ella / vostè | componia |
| nosaltres | componíem |
| vosaltres | componíeu |
| ells / elles / vostès | componien |
Pretèrit perfet simple
| jo | componguí |
| tu | compongueres |
| ell / ella / vostè | compongué |
| nosaltres | componguérem |
| vosaltres | componguéreu |
| ells / elles / vostès | compongueren |
Futur
| jo | compondré |
| tu | compondràs |
| ell / ella / vostè | compondrà |
| nosaltres | compondrem |
| vosaltres | compondreu |
| ells / elles / vostès | compondran |
Condicional
| jo | compondria |
| tu | compondries |
| ell / ella / vostè | compondria |
| nosaltres | compondríem |
| vosaltres | compondríeu |
| ells / elles / vostès | compondrien |
Subjuntiu
Present
| jo | compongui |
| tu | componguis |
| ell / ella / vostè | compongui |
| nosaltres | componguem |
| vosaltres | compongueu |
| ells / elles / vostès | componguin |
Imperfet
| jo | compongués |
| tu | componguessis |
| ell / ella / vostè | compongués |
| nosaltres | componguéssim |
| vosaltres | componguéssiu |
| ells / elles / vostès | componguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | compon |
| ell / ella / vostè | compongui |
| nosaltres | componguem |
| vosaltres | componeu |
| ells / elles / vostès | componguin |
Negatiu
| tu | no componguis |
| ell / ella / vostè | no compongui |
| nosaltres | no componguem |
| vosaltres | no compongueu |
| ells / elles / vostès | no componguin |