Conjugation of avindre
/[əˈβin.dɾə]/first-person singular future indicative of avenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | avinc |
| tu | avens |
| ell / ella / vostè | avé |
| nosaltres | avenim |
| vosaltres | aveniu |
| ells / elles / vostès | avenen |
Imperfet
| jo | avenia |
| tu | avenies |
| ell / ella / vostè | avenia |
| nosaltres | aveníem |
| vosaltres | aveníeu |
| ells / elles / vostès | avenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | avinguí |
| tu | avingueres |
| ell / ella / vostè | avingué |
| nosaltres | avinguérem |
| vosaltres | avinguéreu |
| ells / elles / vostès | avingueren |
Futur
| jo | avindré |
| tu | avindràs |
| ell / ella / vostè | avindrà |
| nosaltres | avindrem |
| vosaltres | avindreu |
| ells / elles / vostès | avindran |
Condicional
| jo | avindria |
| tu | avindries |
| ell / ella / vostè | avindria |
| nosaltres | avindríem |
| vosaltres | avindríeu |
| ells / elles / vostès | avindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | avingui |
| tu | avinguis |
| ell / ella / vostè | avingui |
| nosaltres | avinguem |
| vosaltres | avingueu |
| ells / elles / vostès | avinguin |
Imperfet
| jo | avingués |
| tu | avinguessis |
| ell / ella / vostè | avingués |
| nosaltres | avinguéssim |
| vosaltres | avinguéssiu |
| ells / elles / vostès | avinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | avén |
| ell / ella / vostè | avingui |
| nosaltres | avinguem |
| vosaltres | aveniu |
| ells / elles / vostès | avinguin |
Negatiu
| tu | no avinguis |
| ell / ella / vostè | no avingui |
| nosaltres | no avinguem |
| vosaltres | no avingueu |
| ells / elles / vostès | no avinguin |