Conjugation of arraconar
/[ə.rə.kuˈna]/to save, reserve (set aside for later use) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | arracono |
| tu | arracones |
| ell / ella / vostè | arracona |
| nosaltres | arraconem |
| vosaltres | arraconeu |
| ells / elles / vostès | arraconen |
Imperfet
| jo | arraconava |
| tu | arraconaves |
| ell / ella / vostè | arraconava |
| nosaltres | arraconàvem |
| vosaltres | arraconàveu |
| ells / elles / vostès | arraconaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | arraconí |
| tu | arraconares |
| ell / ella / vostè | arraconà |
| nosaltres | arraconàrem |
| vosaltres | arraconàreu |
| ells / elles / vostès | arraconaren |
Futur
| jo | arraconaré |
| tu | arraconaràs |
| ell / ella / vostè | arraconarà |
| nosaltres | arraconarem |
| vosaltres | arraconareu |
| ells / elles / vostès | arraconaran |
Condicional
| jo | arraconaria |
| tu | arraconaries |
| ell / ella / vostè | arraconaria |
| nosaltres | arraconaríem |
| vosaltres | arraconaríeu |
| ells / elles / vostès | arraconarien |
Subjuntiu
Present
| jo | arraconi |
| tu | arraconis |
| ell / ella / vostè | arraconi |
| nosaltres | arraconem |
| vosaltres | arraconeu |
| ells / elles / vostès | arraconin |
Imperfet
| jo | arraconés |
| tu | arraconessis |
| ell / ella / vostè | arraconés |
| nosaltres | arraconéssim |
| vosaltres | arraconéssiu |
| ells / elles / vostès | arraconessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | arracona |
| ell / ella / vostè | arraconi |
| nosaltres | arraconem |
| vosaltres | arraconeu |
| ells / elles / vostès | arraconin |
Negatiu
| tu | no arraconis |
| ell / ella / vostè | no arraconi |
| nosaltres | no arraconem |
| vosaltres | no arraconeu |
| ells / elles / vostès | no arraconin |