Conjugation of argumentar
/[ər.ɡu.mənˈta]/to argue (make a case for a point of view) Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | argumento |
| tu | argumentes |
| ell / ella / vostè | argumenta |
| nosaltres | argumentem |
| vosaltres | argumenteu |
| ells / elles / vostès | argumenten |
Imperfet
| jo | argumentava |
| tu | argumentaves |
| ell / ella / vostè | argumentava |
| nosaltres | argumentàvem |
| vosaltres | argumentàveu |
| ells / elles / vostès | argumentaven |
Pretèrit perfet simple
| jo | argumentí |
| tu | argumentares |
| ell / ella / vostè | argumentà |
| nosaltres | argumentàrem |
| vosaltres | argumentàreu |
| ells / elles / vostès | argumentaren |
Futur
| jo | argumentaré |
| tu | argumentaràs |
| ell / ella / vostè | argumentarà |
| nosaltres | argumentarem |
| vosaltres | argumentareu |
| ells / elles / vostès | argumentaran |
Condicional
| jo | argumentaria |
| tu | argumentaries |
| ell / ella / vostè | argumentaria |
| nosaltres | argumentaríem |
| vosaltres | argumentaríeu |
| ells / elles / vostès | argumentarien |
Subjuntiu
Present
| jo | argumenti |
| tu | argumentis |
| ell / ella / vostè | argumenti |
| nosaltres | argumentem |
| vosaltres | argumenteu |
| ells / elles / vostès | argumentin |
Imperfet
| jo | argumentés |
| tu | argumentessis |
| ell / ella / vostè | argumentés |
| nosaltres | argumentéssim |
| vosaltres | argumentéssiu |
| ells / elles / vostès | argumentessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | argumenta |
| ell / ella / vostè | argumenti |
| nosaltres | argumentem |
| vosaltres | argumenteu |
| ells / elles / vostès | argumentin |
Negatiu
| tu | no argumentis |
| ell / ella / vostè | no argumenti |
| nosaltres | no argumentem |
| vosaltres | no argumenteu |
| ells / elles / vostès | no argumentin |