Conjugation of aprendre
/[əˈpɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of aprendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | aprenc |
| tu | aprens |
| ell / ella / vostè | aprèn |
| nosaltres | aprenem |
| vosaltres | apreneu |
| ells / elles / vostès | aprenen |
Imperfet
| jo | aprenia |
| tu | aprenies |
| ell / ella / vostè | aprenia |
| nosaltres | apreníem |
| vosaltres | apreníeu |
| ells / elles / vostès | aprenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | aprenguí |
| tu | aprengueres |
| ell / ella / vostè | aprengué |
| nosaltres | aprenguérem |
| vosaltres | aprenguéreu |
| ells / elles / vostès | aprengueren |
Futur
| jo | aprendré |
| tu | aprendràs |
| ell / ella / vostè | aprendrà |
| nosaltres | aprendrem |
| vosaltres | aprendreu |
| ells / elles / vostès | aprendran |
Condicional
| jo | aprendria |
| tu | aprendries |
| ell / ella / vostè | aprendria |
| nosaltres | aprendríem |
| vosaltres | aprendríeu |
| ells / elles / vostès | aprendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | aprengui |
| tu | aprenguis |
| ell / ella / vostè | aprengui |
| nosaltres | aprenguem |
| vosaltres | aprengueu |
| ells / elles / vostès | aprenguin |
Imperfet
| jo | aprengués |
| tu | aprenguessis |
| ell / ella / vostè | aprengués |
| nosaltres | aprenguéssim |
| vosaltres | aprenguéssiu |
| ells / elles / vostès | aprenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | aprèn |
| ell / ella / vostè | aprengui |
| nosaltres | aprenguem |
| vosaltres | apreneu |
| ells / elles / vostès | aprenguin |
Negatiu
| tu | no aprenguis |
| ell / ella / vostè | no aprengui |
| nosaltres | no aprenguem |
| vosaltres | no aprengueu |
| ells / elles / vostès | no aprenguin |