Conjugation of aprehendre
/[ə.pɾəˈɛn.dɾə]/first-person singular future indicative of aprehendre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | aprehenc |
| tu | aprehens |
| ell / ella / vostè | aprehèn |
| nosaltres | aprehenem |
| vosaltres | apreheneu |
| ells / elles / vostès | aprehenen |
Imperfet
| jo | aprehenia |
| tu | aprehenies |
| ell / ella / vostè | aprehenia |
| nosaltres | apreheníem |
| vosaltres | apreheníeu |
| ells / elles / vostès | aprehenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | aprehenguí |
| tu | aprehengueres |
| ell / ella / vostè | aprehengué |
| nosaltres | aprehenguérem |
| vosaltres | aprehenguéreu |
| ells / elles / vostès | aprehengueren |
Futur
| jo | aprehendré |
| tu | aprehendràs |
| ell / ella / vostè | aprehendrà |
| nosaltres | aprehendrem |
| vosaltres | aprehendreu |
| ells / elles / vostès | aprehendran |
Condicional
| jo | aprehendria |
| tu | aprehendries |
| ell / ella / vostè | aprehendria |
| nosaltres | aprehendríem |
| vosaltres | aprehendríeu |
| ells / elles / vostès | aprehendrien |
Subjuntiu
Present
| jo | aprehengui |
| tu | aprehenguis |
| ell / ella / vostè | aprehengui |
| nosaltres | aprehenguem |
| vosaltres | aprehengueu |
| ells / elles / vostès | aprehenguin |
Imperfet
| jo | aprehengués |
| tu | aprehenguessis |
| ell / ella / vostè | aprehengués |
| nosaltres | aprehenguéssim |
| vosaltres | aprehenguéssiu |
| ells / elles / vostès | aprehenguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | aprehèn |
| ell / ella / vostè | aprehengui |
| nosaltres | aprehenguem |
| vosaltres | apreheneu |
| ells / elles / vostès | aprehenguin |
Negatiu
| tu | no aprehenguis |
| ell / ella / vostè | no aprehengui |
| nosaltres | no aprehenguem |
| vosaltres | no aprehengueu |
| ells / elles / vostès | no aprehenguin |