Conjugation of advindre
first-person singular future indicative of advenir Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | advinc |
| tu | advens |
| ell / ella / vostè | advé |
| nosaltres | advenim |
| vosaltres | adveniu |
| ells / elles / vostès | advenen |
Imperfet
| jo | advenia |
| tu | advenies |
| ell / ella / vostè | advenia |
| nosaltres | adveníem |
| vosaltres | adveníeu |
| ells / elles / vostès | advenien |
Pretèrit perfet simple
| jo | advinguí |
| tu | advingueres |
| ell / ella / vostè | advingué |
| nosaltres | advinguérem |
| vosaltres | advinguéreu |
| ells / elles / vostès | advingueren |
Futur
| jo | advindré |
| tu | advindràs |
| ell / ella / vostè | advindrà |
| nosaltres | advindrem |
| vosaltres | advindreu |
| ells / elles / vostès | advindran |
Condicional
| jo | advindria |
| tu | advindries |
| ell / ella / vostè | advindria |
| nosaltres | advindríem |
| vosaltres | advindríeu |
| ells / elles / vostès | advindrien |
Subjuntiu
Present
| jo | advingui |
| tu | advinguis |
| ell / ella / vostè | advingui |
| nosaltres | advinguem |
| vosaltres | advingueu |
| ells / elles / vostès | advinguin |
Imperfet
| jo | advingués |
| tu | advinguessis |
| ell / ella / vostè | advingués |
| nosaltres | advinguéssim |
| vosaltres | advinguéssiu |
| ells / elles / vostès | advinguessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | advén |
| ell / ella / vostè | advingui |
| nosaltres | advinguem |
| vosaltres | adveniu |
| ells / elles / vostès | advinguin |
Negatiu
| tu | no advinguis |
| ell / ella / vostè | no advingui |
| nosaltres | no advinguem |
| vosaltres | no advingueu |
| ells / elles / vostès | no advinguin |