Conjugation of admetre
/[ədˈmɛ.tɾə]/first-person singular future indicative of admetre Ver definición completa →
Indicatiu
Present
| jo | admeto |
| tu | admets |
| ell / ella / vostè | admet |
| nosaltres | admetem |
| vosaltres | admeteu |
| ells / elles / vostès | admeten |
Imperfet
| jo | admetia |
| tu | admeties |
| ell / ella / vostè | admetia |
| nosaltres | admetíem |
| vosaltres | admetíeu |
| ells / elles / vostès | admetien |
Pretèrit perfet simple
| jo | admetí |
| tu | admeteres |
| ell / ella / vostè | admeté |
| nosaltres | admetérem |
| vosaltres | admetéreu |
| ells / elles / vostès | admeteren |
Futur
| jo | admetré |
| tu | admetràs |
| ell / ella / vostè | admetrà |
| nosaltres | admetrem |
| vosaltres | admetreu |
| ells / elles / vostès | admetran |
Condicional
| jo | admetria |
| tu | admetries |
| ell / ella / vostè | admetria |
| nosaltres | admetríem |
| vosaltres | admetríeu |
| ells / elles / vostès | admetrien |
Subjuntiu
Present
| jo | admeti |
| tu | admetis |
| ell / ella / vostè | admeti |
| nosaltres | admetem |
| vosaltres | admeteu |
| ells / elles / vostès | admetin |
Imperfet
| jo | admetés |
| tu | admetessis |
| ell / ella / vostè | admetés |
| nosaltres | admetéssim |
| vosaltres | admetéssiu |
| ells / elles / vostès | admetessin |
Imperatiu
Afirmatiu
| tu | admet |
| ell / ella / vostè | admeti |
| nosaltres | admetem |
| vosaltres | admeteu |
| ells / elles / vostès | admetin |
Negatiu
| tu | no admetis |
| ell / ella / vostè | no admeti |
| nosaltres | no admetem |
| vosaltres | no admeteu |
| ells / elles / vostès | no admetin |